Balanç 2016

1-    Intenta traslladar-te a la mateixa data de fa un any enrere i reflexiona sobre les teves "victòries" personals i professionals que has assolit.
 
Les meves victòries personals i professionals a causa de la meva carrera estan molt lligades ja que la meitat d’aquest any me l’he passat a la universitat.
Una de les meves victòries personals més recents ha estat apuntar-me al gimnàs. No me veia amb coratge d’apuntar-m’hi, no tenia ganes ni de veure’m bé ni de que me vessin bé, però ara he decidit fer-ho i sentir-me a gust amb el meu cos. Una altra ha estat aconseguir tenir el títol de director de temps lliure, fa un any estava fent les pràctiques i no és gens senzill dur un grup de monitors i coordinar-los i després no era només això sinó que havia de redactar la memòria. El correu on se me confirmava que ja era apte per ser director de temps lliure el vaig rebre fa un parell de mesos.
Una de les altres victòries que he aconseguit aquest any ha estat aprovar totes les assignatures de la carrera, però més concretament a dues els don més importància pel fet de que eren en anglès i me varen costar molt. Fins aquest any no sabia que era capaç de fer presentacions en anglès i poder-les defensar. Aquesta sí que ha estat una victòria personal molt gran.
Una altra ha estat la de no enfonsar-me quan me varen dir que no tendria el TFG acabat per setembre i seguir amb força. Vaig trobar una feina que no m’ocupés tot el dia, però sí que me tengués entretengut.
I la més satisfactòria de totes per jo, és poder compaginar aquesta locura de vida i poder disfrutar de la meva família i ajudar-la amb tot el que puc. A vegades és estressant, però sempre ho faig tot lo millor que puc.

2-    Malgrat no tot ha anat tal com estava planificat, sempre hi ha aprenentatges. Concretament, què has après de tu mateix?
 
He après que cada vegada me pos reptes més difícils però els aconseguesc superar. A base de perdre el dormir, mals de caps i molt d’esforç. I que sempre tenc recolzament de la gent que m’envolta en que jo no m’animi.
Fa poc he començat a canviar els pensaments negatius a positius, tot i que de vegades no ho aconseguesc i me pega el bajón, sempre hi ha qualcú que me treu un somriure.

3-    Moltes vegades estem tan ocupats, que ens oblidam de celebrar els èxits assolits, ja siguin petits o grans. Què mereix ser celebrat en aquest any?
 
Enguany he de celebrar que ara mateix m’estim un poc més que quan va començar l’any i a mesura que me vagi cuidant més ho aniré fent. I celebrar també totes les victòries que he enumerat abans.

4-    Mirant cap al proper any 2017, quins èxits t'agradaria obtindre? Quin és el teu somni? Recorda que no només es tracta de tenir somnis, sinó també de les àrees que necessites desenvolupar per arribar a aconseguir-los.
 
Un dels èxits que m’agradaria obtenir és tenir el TFG acabat i aquest ja en du camí. Un altre és aprendre a obrir-me més a les altres persones com faig a Twitter. Deixar veure la part sensible i compartir emocions i sentiments. Aquesta obertura cap a la gent, esper que me faci conèixer qualcú amb qui connecti tant a nivell físic com emocional.
Seguir anant al gimnàs i aconseguir un físic que me faci sentir bé amb mi mateix i que ho pugui transmetre a l’altre gent amb els meus gestos. Trobar feina de lo meu i disfrutar fent-la tant com a la carrera, amb bona companyia i feina a tope.

#AmigoInvTw

Primero de todo, dar las gracias a @marranot por todo el follón que montó y lo bien que lo hizo.

 

Todo comenzó un día, hace un par de semanas cuando vi el hashtag #AmigoInvTW. Vi que @marranot retuiteaba la idea y me pareció divertido participar. Lo que yo no sabía era toda la gente que se iba a apuntar. Mucha gente que ni conocía. Con el miedo que me da a mí conocer gente nueva. Salir de la zona de confort conocida. Pero eso, que cuando estuve en el barco ya no hubo vuelta atrás. Empecé a hablar con timidez con algunas chicas que se habían apuntado al juego y me fui soltando, hasta que solté burradas y al ver que me seguían el juego me animé, solté más y no parábamos de reír.

Hablas por TL, hablas por DM. Te conoces mejor, repasas sus fotos, sus tuits, te empapas de como es esa persona porque sabes que en algún caso te tocará dedicarle una foto y debes saber algo de ella. 

Después tuvimos que elegir una palabra para que la idea del regalo fuera más fácil. Por las palabras que salieron vi que no era el único adicto al chocolate XD. La primera que pensé fue tetas, pero al haber gente que conocía de hace poco elegí cuello y si se estiraba un poco más podía salir una teta o no. Mi mente pervertida ya sabéis como es y si no lo sabéis en la frase anterior ha quedado retratada. 

Cuando se hizo el sorteo a mí me tocó @mil_diosas. Su palabra era chocolate. Compré schoko-bonks y lacasitos. Con los lacasitos pretendía escribir su nick y luego con photoshop ponérmelo sobre el pecho, pero vi que la palabra lacasito estaba elegida y busqué otra idea. La siguiente fue comprar una tableta de chocolate y a un trozo ponerle un lacito y hacer un escote con una camisa. Lo intenté pero no me gustó la idea. Estando tumbado en la cama con la camisa abierta y el chocolate sobre el pecho tampoco. El chocolate, aparte, se fundió y me habría gustado tener a alguien que me lo lamiera. La última idea y definitiva que habéis visto todos fue la que más me gustó porque incluía pose sensual, el lacito característico de Diosita y el chocolate, su palabra elegida. La verdad que en esa foto yo me daba, pero es mi humilde opinión. Ah, y de todo lo comprado para hacer la foto ya no queda nada.

Ya tenía la foto, otros ya tenían también los deberes hechos, algunos apurando. Problemas de última hora, nervios. Hashtag volviéndose loco de tanto ponerlo. Y así, hablando en clave y sin preguntar a nadie por su amigo invisible llegó el día más esperado. 

00:00. Todo el mundo expectante. Pasan cinco minutos, nadie se atreve. Como en un examen cuando esperas que alguien entregue el primero para no serlo tú. Pasan diez minutos y se abre la veda. No sé quién fue, pero a partir de aquella persona el aluvión de fotos se sucedió. Yo, evidentemente, también colgué la mía. Yo sabía que no la iba a encontrar su destinataria porque ya se había ido a dormir, pero no podía dejar que las otras personas no admiraran una de las fotos más curradas de mi TL (tengo que decir que últimamente me las curro mucho, si no las has visto te invito a pasar a verlas cuando hayas terminado de leer la entrada). El nivelazo de fotos que vi esas dos primeras horas de la noche no lo puedo describir pero quien lea la entrada y haya participado en el #AmigoInvTW lo sabrá. Y el resto del día siguió habiendo más. He visto conversaciones que han durado tres o cuatro días desde una foto de ese día.

Me fui a dormir porque era tardísimo y me caía de sueño. Además la mía no la había encontrado.

Me desperté y por la mañana casi no pude trabajar. Cosas de trabajar en casa haciendo el TFG (Trabajo de Final de Grado). Ya solo me queda eso, pero es chungo de cojones. Algún día os lo explicaré o al menos lo intentaré, en una entrada. Todo el tiempo mirando el hashtag, sin encontrar la mía y mirando que Diosita encontrara la suya. Hasta que vi que le daba a fav y silencio. No decía nada. ¿No lo habría pillado? La seudo era clarísima y recuerdo leer una cita de @CRIS_taconassos sobre mi foto poniendo: "¿Está muy claro para quien es esta no?". Me metí en una multimención preguntándole si ya había encontrado la suya. Gracias a las dos tuiteras que estaban que le dijeron que sí, que la del lacitos es para ti se dio cuenta. Que mal trago pasé... Jajajaja. Diosita no me lo tengas en cuenta, es parte de la historia de #AmigoInvTW y tenía que contarlo. 

Aparte de todo esto, yo aún seguía esperando la mía. Pasó la mañana. Yo cabizbajo. La gente preocupándose por si la había recibido. Me sentí arropado y también sentí el cariño que me transmitían. Pero yo sabía que la iba a recibir. Comí. Me fui a currar. Antes de entrar miré si había aparecido pero nada. Curré un poco de mala leche y desanimado. Sólo era una hora. Cuando salí y me metí en el coche revisé el hashtag y vi uno que ponía claramente y en mayúsculas MIRADA SINCERA. Una foto de sus ojos, unos ojazos mirándome. Pensando en mí en el instante en el que se hacía. Sinceramente, me emocionó y tuve un camino muy agradable rememorando y pensando en la foto que me había regalado @VeraBC42. 

Eran las cinco de la tarde pero aun no estaban todas. Hasta el último instante apuró la gente. Que juego dio ese día. Fue genial. Llegaron las 00:00 del viernes y todo el mundo tenía su regalo y había cumplido. Lo más flipante fue que el hashtag #AmigoInvTw fue Trending Topic en España.

Eso es todo el proceso por el que pasé yo. Otros lo vivieron de otra manera, eso ya no lo puedo saber. 

¿Lo mejor de todo de esta experiencia? Vosotros, todas y cada una de las personas que participó en este juego. Me sentí acogido porque no las tenía todas conmigo al ser nuevo. Insertarme en un nuevo grupo de gente siempre me cuesta sea virtual o real. No sé si encajaré y eso me preocupa, pero en este caso me dejé llevar y funcionó. Me sentí excitado, ya sea por conocer gente nueva como por lo que seguís el juego. No lo he hablado con todos pero hay personas a la que hay que dar explicaciones de toda broma que haces porque se piensa que te la quieres follar. En este grupo es distinto. Todo el mundo tiene claro que son bromas y te las siguen. Te ríes, a veces y solo a veces me pongo un poco cachondo de imaginarlo, y sigues jugando. Por DM también me lo he pasado pipa conociendo en profundidad a la gente. Sentí cariño también en vuestras palabras amables. Supisteis captar mi interior sensible en solo unos tuits, en unas palabras por DM. Y yo no suelo demostrarlo mucho, pero esta semana pasada mi parte sensible la sacasteis cada día y quedó constancia en mis tuits sobre #AmigoInvTW. 

Por último decir, para terminar la entrada pero no por última vez GRACIAS, MIL GRACIAS A TODOS! Un beso enorme. 

El meu lloc secret

La tardor. Aquesta preciosa època rodejada de colors marrons fins a vermellosos passant pels grocs. També època de bolets. Jo som un gran aficionat de la cerca de bolets, però no m’agraden gens. El que m’agrada és gaudir de la natura i dels paisatges mentre en cerc.

Un dia vaig sortir a cercar-ne. El dia era perfecte. Feia un sol increïble per ser el mes de novembre. Vaig agafar el cotxe per anar fins al camí on sabia que n’hi havia. Tenia un lloc secret on se’n trobaven molts. Deix el cotxe i començ a fer el camí d’ascens cap allà. Era un camí dins el bosc rodejat d’alzines. L’ombra dels arbres feia que refrescàs i que la meva pell es posàs de gallina. Jo anava mirant pel terra cercant indicis de bolets perquè sempre pel camí feia una bona collita abans d’arribar al lloc secret. Aquesta vegada no hi va haver sort. Vaig arribar allà amb la panera buida. Vaig cercar aquell racó que tantes bones collites m’havia proporcionat i qualcú l’havia trobat. “Me cag amb son pare” vaig  pensar. Ara ja sabia algú el meu lloc secret. Fora recompensa vaig decidir seguir el camí a veure si trobava alguna cosa, però aquell dia una persona ja se m’havia avançat. Tot el que veia era acabat de néixer. Sabent que ja no trobaria res, només me quedava pensar que la caminada havia estat bonica i havia gaudit d’un bon dia. Va ser dir això i va començar a caure una barrumbada d’aigua tan característiques de la tardor.

Xop vaig anar corrent cap a un refugi abandonat que hi havia al mig del bosc que coneixia d’haver recorregut aquell camí molts d’anys. Aquest refugi tenia qualque forat al sostre, però te permetia estar resguardat de la pluja. Sort que durant el camí no vaig patinar. Hagués estat encara més un dia de merda. Per sort hi va haver llenya seca que estava davall la porxada i vaig fer foc. Sempre duia un petit kit de supervivència dins la motxilla perquè mai se sabia el que podia passar. Encès el foc, vaig decidir que per eixugar la roba el millor era despullar-me i posar-me davant el foc esperant que acabàs la pluja. Mentre s’eixugava la roba vaig treure la jaqueta de dins la motxilla per tapar-me i no tenir tant de fred. No duia la jaqueta perquè feia molt bon temps, fins en aquell moment. Després de col·locar-me davant el foc vaig sentir un renou a fora. Eren passes. Tens, me vaig aixecar preparat per anar a veure que era quan, de cop, se va obrir la porta i era una dona. Me vaig sorprendre. Ella també. Va notar que anava despullat i no va poder evitar riure. Jo me vaig tapar massa lent per la sorpresa.

Després d’haver-me tapat me vaig fixar que ella també anava banyada i la vaig convidar a passar devora el foc. Posant-me d’esquena a ella vaig posar-me els bòxers encara humits per tapar-me. Ella també va quedar amb roba interior i no tenia res més per tapar-se. Tots dos davant el foc, mirant les espurnes i alimentant-lo perquè no s’apagàs, me vaig presentar i ella va fer el corresponent. Amb tant d’embolic no m’hi havia fixat però va arribar amb una panera plena fins alt i vaig reconèixer aquells bolets a l’instant. Ella havia trobat el meu lloc secret.

- He estat caminant una hora i no he trobat ni un bolet i mir la teva panera i és plena. – vaig dir jo.

- De casualitat, he trobat un lloc bastant amagat on n’hi havia un bon grapat. – va contestar ella.

- Vaja, vaja... jo que creia que ningú trobaria el meu lloc secret i mira per on tu l’has trobat. I no contenta amb només això, vas i me veus despullat. – vaig dir entre rialles.

- Ui... perdona... – va dir ella tota vermella.

Vàrem estar una bona estona en silenci, mirant-la i ella mirant-me i cada vegada se li encenia la cara de la vergonya.

- No passa res si m’has vist despullat dona. Deixa de posar-te vermella que pareix que t’ha agradat el que has vist i això que estava arruada. – vaig bromejar.

- Si veure’t no ha estat res, però el fet me fa avergonyir.

- Una anècdota més de quan vas a cercar bolets. La podràs contar als teus amics i no te creuran. Bé, i els meus tampoc. Si els hi dic que he estat amb una noia com tu a dins una casa abandonada amb roba interior me dirien que m’he pegat un cop al cap i ho he somiat tot.

- ...

Silenci. Silenci incòmode. Vaig insinuar que m’agradava. Massa atrevit. Mirant el foc notava com ara era jo el que s’avergonyia. Notava la seva mirada penetrant sobre meu, però no dignava a girar-me. Me volia fondre. Vaig pensar que no havia volgut insinuar allò. Me vaig girar i vaig veure que tenia la pell de gallina i tremolava un poc. A poc a poc i amb un vine li vaig dir per compartir la jaqueta i la calor humana per no tenir fred. Va remugar, però no podia negar que en tenia. Li vaig passar molt suaument per les espatlles i quan la meva pell va entrar en contacte amb la seva, me vaig escarrufar. Estava realment freda. Normal que tremolàs. Li vaig demanar si li podia passar la mà per l’esquena perquè entràs més aviat en calor i va accedir. Amb por, palpant aquella pell suau. Notant com s’anaven calmant els tremolors i els seus pèls de punta. Amb cercles, notar tota la seva esquena. Canviar de mà. Passar-la pels seus braços i cuixes. Reactivar-la. Pujar-li la temperatura corporal. Escoltar la seva respiració agitada pels tocaments, el fred i el moment. Vaig tocar la seva panxa. Tot el seu cos començava a encalentir-se de nou. Me vaig aixecar, li vaig llevar la jaqueta que duia per damunt i vaig començar a fregar les seves espatlles, el seu coll, les orelles que les tenia fredes. Massejant els lòbuls amb dos dits. Baixant li vaig passar les mans per la pitrera, sense tocar-li els pits, respectant-la. Ella me va aturar. Amb les seves mans va guiar a les meves i sense dir res les va posar sobre els pits. Vaig passar les mans dins els sostenidors i vaig començar a jugar amb els mugrons, durs per la fredor, però també l’excitació que portava dins. “Què estàs fent?” me demanava mentalment. No coneixia de res a aquesta al·lota i me deixava endur. M’inspirava  confiança. Havia vist dos dels meus secrets més amagats, la meva nuesa i el lloc dels bolets. Així com tocava els seus mugrons, ella es va anar a llevar els sostenidors. Quan se’ls va haver tret, jo amb un poc de picardia vaig apropar-me lleugerament a ella i quan baixava ella els braços per la seva esquena, ja més calenta, va notar la meva polla dura. La va palpar en tota la seva llargària, recorrent la forma marcada als bòxers amb el seu dit índex. Va llevar la mà i va deixar que seguís amb el massatge. Vaig acostar el meu paquet a la seva esquena. Un sospir es va escapar de la seva boca. La meva excitació cada vegada anava en augment. Però no volia precipitar-me, no la coneixia de res. Me vaig aturar. La volia provar. La meva boca es va anar apropant al seu coll sense deixar de fer-li el massatge. Me vaig asseure i amb les cames obertes i els braços rodejant-la la vaig fermar al meu cos. Besava el seu coll, les seves espatlles, la seva esquena... per tot on arribava.

Ja no podia més. Ella es va girar i em va començar a besar, mossegar els llavis, baixant al coll i als mugrons. A jo també m’agradava. Em vaig deixar fer. Vaja boca més juganera tenia. Anava baixant i quan estava a punt de començar la mamada, la vaig aturar. “No, no, no... jo menj primer...” li vaig dir amb un somriure a la cara i fent-li l’ullet. Ella se sorprengué, però es va tombar sobre la jaqueta i jo vaig davallar. Després d’haver provat els seus llavis de dalt, només pensava amb provar els de baix. Vaig ensumar l’aroma que desprenia el seu sexe, ella va posar les mans damunt el meu cap, jugant amb els meus cabells i pressionant-me’l cap al seu entrecuix. Vaig baixar-li les calces amb ànsia, ja estaven humides. Vaig començar a llepar el seu clítoris amb avidesa, amb els dits acariciava els llavis i els introduïa dins la seva vagina calenta. Els vaig treure i mirant-la als ulls, vaig xupar-los amb luxúria i assaborint-los. Després d’aquella petita prova del sabor que tenia el seu interior, la meva llengua no va poder resistir anar a provar-la, sense discussió. Repassant els seus llavis de dalt a baix, ella respirant fort, gemegant, sense tallar-se perquè amb aquella pluja ningú ens anava a escoltar.

La meva polla anava a explotar, em vaig aturar de llepar i ella sense pensar-ho va aixecar el seu sexe perquè seguís, però amb una mirada ràpida li vaig fer saber que estava a punt per penetrar-la sense miraments. Ella es va deixar fer. A poc a poc vaig anar pujant fins poder unir els nostres sexes. La primera envestida va ser dubtosa, temptejant-la, però ella estava predisposada. Mentre seguia amb les envestides, una gotera, a causa de la pluja, va començar a caure sobre la meva esquena. Aquell ritme hipnòtic del degoteig me va servir per seguir un ritme que a ella la va tornar boja. Les seves mans clavaven les ungles sobre les meves espatlles. Ens besàvem sense poder deixar de juntar les nostres pells. Els nostres gemecs eren de passió. Estàvem a punt d’arribar a l’èxtasi. Ja no podíem més. Amb una darrera envestida potent i junts ens vàrem córrer.

Vàrem quedar estirats escoltant el foc espetarregant i la pluja repicant sobre la teulada...

Tú mira, calla y aprende.

Tú y yo entramos en el coche y tu marido espera delante también ansioso. Coloca el retrovisor para disfrutar de la escena. Me bajo los pantalones y miro que la polla se refleje bien en el retrovisor. Tú entras por la otra puerta y lo primero que hago es cogerte la cabeza y susurrarte lo mucho que te haré gemir delante de tu marido y te la meto hasta el fondo mientras te giro la cara para que observes como disfruta el de delante. Te pones a toser, pero me pone aún más cachondo que no puedas respirar. Te dejo. Tu saliva resbala sobre mi polla. La uso para correr el rimmel de tus ojos y que seas aún más fea. Verte así hace que te meta la polla aún más al fondo. Aguanta. Cuento hasta cinco y te la saco. Tus manos ya habían bajado tus pantalones. Nos sentamos en medio y tú, girada hacia tu marido, le decías ves como me folla. A él no se le pone blanda. Te tapo la boca, de mi polla hablo yo y tienes razón y la única razón por la que no se pone blanda es por lo guarra que eres. Te abro bien el coño y digo: ¡Terry joder! ¡Gírate, que se la estoy metiendo a tu mujer! Sube y baja. Tu coño está húmedo. Mojo mis dedos para metértelos en la boca para que probaras tus cerdos fluidos y tu marido cornudo lo viera. Te follo el culo. Ahí te obligo a girarte para que te vea bien. Te intenta tocar el culo pero le paro las manos. Ahora es mía esta putita. Tú mira, calla y aprende. Tiene tu cara sucia enfrente y te la tapo con mis manos y te meto los dedos hasta la garganta. La saliva que te sale la esparzo por todo tu cuerpo. Te cojo los pezones, los retuerzo hasta que gritas y te tapo la boca y te hago callar al grito de putita silencio. Me voy a correr casi ya y pongo mi polla delante de tu boca traga semen. Empiezas a chupármela hasta que me corro pero te paro y te digo no te la tragues aún. Juega con la corrida delante de tu marido y que vea como te la tragas poco a poco.