martes, 14 de febrero de 2017

Revisión de mi presentación

Hoy voy a analizar la primera entrada que hice en el blog. Era una presentación de mí mismo y a ver como he cambiado a través de los años. Cuatro años, más concretamente. Lo que está en cursiva y en azul es lo que ya estaba escrito y lo que está en negro son mis comentarios a lo dicho hace cuatro años.

JUEVES, 14 DE FEBRERO DE 2013

La fecha. Día importante. Ya veis que hacía un 14 de febrero o un san Valentín hace cuatro años. Estar soltero como ahora y abrir un blog. Eso no ha cambiado mucho porque hoy estoy actualizando una entrada el mismo día. Es lo que hay XD
 
Presentación...
 
Estoy un poco nervioso... A ver como sale...
 
¡Mentira cochina! No estaba nervioso. Tenía unas ganas locas de que leyeran mis relatos y aun las tengo. Me gusta escribir y recibir críticas constructivas ya sean buenas o malas.
 
Este blog está creado para que las personas que entren a leer mis relatos disfruten del  mismo placer que sentí yo al escribirlos. Así que preparad una mano para bajar la página y leer todo lo que hay y la otra en la entrepierna para tocaros a gusto.
 
Aun no ha llegado el día que alguien me haya dicho que se ha tocado con mis relatos. Lo cierto es que muchas veces cuando los releo me pongo cachondo, pero eso creo que es porque lo escribo yo. No con todos me pasa, con otros simplemente disfruto escribiendo e imaginándome la situación.
 
Para los que no sepan catalán, jo me toc significa yo me toco y este nombre conmemora una persona muy especial para mí, que es una gran amiga y una gran consejera. Aunque esté lejos sabe que la quiero un montón.

Sí que ha llovido, sí. Después de mis dos años de desconexión, esta mujer desapareció (cuando yo aun estaba en Twitter), volvió, volvió a desaparecer (y de esto me enteré al volver hace medio año). Ya no sé que es de su vida pero no me olvido del día de su cumpleaños, ni de los regalos que me envió siendo tuitera, ni lo mucho que me escuchó en su momento, ni de las conversaciones que mantuvimos.
 
Como sabréis muchos tengo un twitter donde me exhibo y conozco a gente impresionante, aquí también colgaré videos que me recuerdan a algunos de mis seguidores a los que quiero tanto, por lo tanto no será todo escrito también habrá porno, mucho porno.
 
Bah! Esto es mentira, al final el blog se ha convertido en un sitio donde colgar mis relatos y abrir mis sentimientos y pensamientos, que es como creo que debe ser mi blog.
 
Mis dudas sobre el sexo femenino surgirán bastantes veces y si fueseis tan buenos como para aclarármelos estaré encantado de escucharos.
 
Por ahora, dudas teóricas no tengo muchas. Por lo que he podido hablar y escuchar no tengo nada que temer cuando hable con una chica si me comporto como lo hago en Twitter.
 
También quiero empezar una campaña para que me siga gente con ganas de conocerme, de ganas de experimentar, como las que tengo yo. Siempre me gusta hablar con gente y aprender.
 
Esta campaña se llama hacerse fotos más buenas y cuidar a los seguidores que tengo y quieren interactuar conmigo. Ya sea hablando por TL, por DM o dedicando un relato con cariño.
 
Y otra cosa de mí, siempre cumplo mis promesas y si es algo que no puedo cumplir no lo prometo. Si en el transcurso de nuestra amistad, quien sea el que lo lea, me prometes algo y no lo cumples me enfadaré y soy muy rencoroso. Prefiero que me digáis que no lo vais a hacer a que me prometáis algo y no lo hagáis. ¡¡¡AVISADOS QUEDAIS!!! Y no me gusta recordar lo que me han prometido porque parece que os obligo y eso no es verdad.
 
En esto sigo siendo igual y sigue pasando que personas me dicen haré tal cosa y no la hacen luego. Es verdad que desde que he vuelto, me han dicho: “puede que tengas algún regalo esta semana pero no te prometo nada”. Cuando me dicen eso, si lo recibo bien y sino también. Esa persona ya me lo ha dejado claro. Puede ser que no sea tan rencoroso y cuando me digan eso de que me van a regalar algo, ya no me lo creo tanto o doy un margen de tiempo razonable para que lo puedan cumplir. Pasado ese tiempo ya sé que no lo voy a recibir.
 
Soy una persona que me preocupo demasiado por los demás y luego me enfado si ellas no hacen lo mismo por mí. No soy una persona egocéntrica, pero a todo el mundo le gusta que le hagan caso, por lo tanto si yo te hago un mínimo de caso, intenta tú hacer lo mismo. Me irrita conocer una persona y ser siempre el que empieza la conversación porque primero, denota falta de interés por su parte y yo parezco un pesado hasta que llega un punto donde le digo que si tiene ganas de hablar conmigo, también pueden empezar las conversaciones ellos y como me quedo, aún estoy esperando que me hable.
 
Solo decir que cuido a quien me cuida y ya está.
 
Físicamente, no soy guapo pero en las fotos que me hago me encuentro sexy. A quien no les gusten los pelos, que no mire porque no me depilo. Eso sí, estoy en proceso de recortarme el vello púbico para que quede más cuco. Si alguien tiene experiencia que me lo diga y sigo sus pasos sino internet es mi amigo y allí siempre encontraré algo. Creo que no hace falta definirme más porque me podéis ver en mi twitter.
 
Ayer mismo hablando con un amigo se lo dije: “Ahora mismo me estoy enamorando de mí mismo yendo al gimnasio”. Me siento bien físicamente y mi autoestima está subiendo mucho. Y como algún finde conozca a alguna chica, solo conocer y caerle bien, ya me sentiré satisfecho con mi inicio de año 2017 que ya lo estoy pero lo estaría mucho más.
 
El tema de depilarme en estos cuatro años ha pasado de no depilarme nada a depilarme las axilas y la entrepierna y tengo el amigo del que hablaba el anterior párrafo que me dice que hay que depilarse todo. Eso ya se hablará cuando llegue el verano.
 
Y ya solo me queda para terminar deciros que paséis un buen San Valentín cada día del año junto a vuestra pareja y no esperéis a este día para demostrárselo. Y a los que no tenéis pareja como yo, es un día más, no hay que preocuparse (creo que lo digo más por mí que por vosotros)
 
Gracias por leerme y sí lo escribo desde mi alter ego Mirada Sincera porque cuando escribí la primera era Voyeurmiron exhibicionista y ahora soy Mirada Sincera, un chico listo que se está poniendo buenorro ;)

domingo, 12 de febrero de 2017

Na Rita té una cita


Com bé diu l'entrada, vaig quedar per anar a prendre algo amb na Rita. Vàrem quedar a un bar de Barcelona del que ella tenia molt bona referència. Era la primera vegada que la veia realment. Estava molt nerviós perquè, bé en realitat no sé perquè, però hi estava. Sabia que no me menjaria, però ja sabeu que les dones m'imposen, és igual la situació.

Ens presentam, dues besades i ens asseim per començar a conversar com tant hem fet per Twitter. Xerram de les fotos que ens feim, la repercussió que tenen sobre els nostres seguidors, els nostres respectius blogs, si les històries són certes o mentida, passam a xerrar de les nostres inseguretats. La conversa torna profunda, les begudes van passant i el temps vola.

Ja és hora d'anar a sopar. Na Rita me convida a anar al seu pis a sopar. No té res preparat, però alguna cosa hi haurà per menjar. Quan arribam els seus cans ens reben amb un gran renou. Tenen ganes de sortir, així que el sopar espera i els treim a donar una volta. Només sortir ja marquen territori, però de jo no se fien i sempre van a devora na Rita. Quan ens aturam per fer-los córrer és on els me guany. Tirant-los pedres se tornen locos i quan ja estan ben cansats ja s'han fet amics meus. Tornam a casa encara amb més gana.

Per sopar treu hamburgueses que té dins la gelera i amb una ensalada estam llestos. Mentre sopam, treu una botella de vi i jo no som molt bevedor de vi, però com a bon convidat en bec. Mal fet perquè me vaig començar a axispar i la vergonya me va fugir. Duia tot el dia intentant ser decent i mirar-li l'escot dissimuladament, però amb el vi el dissimular va desaparèixer i em va pillar. "T'agrada?" me va demanar. "Ufff... Sí!" vaig contestar. Ella va riure perquè duia tot el dia intentant trobar-me mirant-lo me va confessar dies més tard. Però aquí no acaba la història.

Tenia una sorpresa encara més divertida per ella. Després de sopar vam anar al sofà i que vos pensau que va passar, que seguírem xerrant. Però jo aquell dia m'havia proposat sortir en el seu blog d'una manera o de l'altra així que excusant-me vaig demanar on era el bany. Agaf la motxilla que duia amb els trastos pel viatge i vaig al bany. Al cap de cinc minuts, surt i ella se fot a riure. A riure molt fort. Segur que ara ja surt al seu blog. Me mira de dalt a baix. Segueix rient. Però és un riure diferent. Pensa amb altres coses. Pensa amb el tuit que va inspirar la broma i capta les meves intencions.

- Què fas disfressat d'això? - diu entre rialles, com pot.
- És que vaig pensar que com que pel teu aniversari no vares poder cavalcar cap drac pel constipat jo te'l duria. - vaig dir jo.

Efectivament anava disfressat de drac i no ben fet, més bé cutre perquè la rialla fos encara més gran.

- No vols provar la calentor del drac, Daenerys? - vaig insinuar-me.
- Vine aquí, tonto. - me va contestar.
- Ja te vaig dir un dia que no era tonto.

Me vaig acostar i em va donar una besada als llavis amb passió per l'alegria de la broma i perquè havia notat com abultava el meu paquet. No era la seva intenció que el vespre acabàs així me va comentar al dia següent, però quantes oportunitats tendria més per cavalcar un drac. Es va disposar a davallar la cremallera de la disfressa però la vaig aturar i li vaig dir que podia cavalcar el drac. Havia posat una cremallera en el paquet. Ella me va ignorar i va seguir baixant-la. Volia provar, palpar el meu cos. Les seves mans calentes m'encenien. Les meves mans varen començar a reptar pel seu cos mentre ens besàvem. Necessites més pràctica amb això dels morrejos me va dir. A lo que jo vaig contestar que si estàvem així podia practicar tot el temps que volgués. Les meves mans palpaven els seus pits i vaig poder sentir els seus mugrons durs per l'excitació i ella comprovava que la meva polla estàs ben calenta. Vaig ficar les mans dins la camiseta i sostenidors que amagaven aquells enormes i preciosos pits. Ufff... Quin plaer tenir-los entre les meves mans i pareixia que lo agradava com tocava perquè va deixar el que feia per disfrutar del que li feia jo. Per comoditat, es va treure la camiseta i els sostenidors i tombat amb ella damunt fregant-se amb el meu paquet jugava amb els seus pits. Se va inclinar i va deixar que xupàs, llepàs i mossegàs els seus mugrons. Va enfonsar després la meva cara entre ells. Quina meravella... les meves mans varen ajuntar els seus pits contra la meva cara amb més força. Vaig inspirar per olorar el seu perfum de dona. Era deliciós. Cada vegada me posava més catxondo. Després es va separar i em va donar un mugró perquè jugàs i practicàs, va passar a l’altre. Ho feia bé perquè sospirava ben fort. La fricció dels nostre entrecuixos anava augmentant. No sabia com estava aguantant tant si a jo me bastava ben poc per arribar a l’èxtasi.

Se va aturar de donar-me els pits i va dir: “Ja me toca provar l’elixir de drac”. Baixant la cremallera del paquet va treure la meva polla ben dura i palpitant ja. Se va agenollar davant jo i besant-la primer, notant la meva calentor. Bufant per refredar-la, se posava molt més dura. Mirant-me als ulls se la va clavar tota sencera dins la boca. Era una prova. Li cabia. La polla del drac se la podia menjar tota. Després, a poc a poc, se la va treure. Se va centrar amb els ous de drac. Tothom sap que per néixer han d’estar dins foc i en aquells moments la seva boca era foc. La seva llengua repassava la meva cicatriu. Besava cada ou amb molta passió. Va passar al tronc, dur i ple de sang. Recorrent-lo per amunt i per avall amb la llengua, mossegant-lo i deixant marca. El dolor m’excitava molt més. Mentre amb les mans pessigava, grapejava els ous de drac perquè produïssin més elixir. I amb moltes ànsies per part meva va arribar al gland. Amb la punta de la llengua va repassar la base i seguint les venetes va arribar a l’orifici expulsor de l’elixir. Se’l va ficar tot dins la boca i va jugar amb ell amb la llengua i va desfer el camí amb petites mossegades fins que va quedar destapat, i per finalitzar i extreure l’essència del drac, que no tota, va començar a xupar sense llevar-me la mirada dels ulls, amunt i avall, amunt i avall, fins al fons i torna a començar. Va treure la boca i va jugar amb les mans. Tota humida i ben lubricada per la seva saliva, rodejava el gland i amb petits moviments m’excitava encara més. No contenta satisfent-me amb les seves mans i amb la llengua me va fer una mirada picarona i amb els seus pits va rodejar la polla que estava a punt d’explotar. Jo intentava refredar-la per seguir aguantant, però no vaig poder més i li vaig dir com a bon drac: “On vols el meu elixir?”. Es va aturar i se va empassar la polla dins la boca fins que un bon raig d’elixir va escapar omplint-li la boca amb plaer meu i seu.

Estaria bé acabar aquí la història però som un drac a qui li agrada complaure. La meva llengua ardent estava desitjant provar el seu mont Venus i ens vàrem canviar les tornes. Abans de que el drac s’agenollàs davant la seva Daenerys varen compartir una llarga besada on vaig poder assaborir la meva pròpia essència que me va donar més força per seguir jugant. Ja agenollat la meva llengua ardent se va endinsar a dins la cova de na Rita amb passió. Com si m’estàs entrenant em va agafar el cap per guiar-me per dins d’ella. Era un lloc calent i humit. Respirant pel nas i provant cada llavi del seu cony, jugant amb el clítoris amb el meu dit índex. Allà amb un lleuger moviment de la seva mà me va fer posar la llengua en aquell punt tant sensible del seu cos, com el meu gland. Encalentida pels seus llavis de dalt i de baix, vaig fer cercles sobre el clítoris durant tot el temps que les seves mans apretaven com si estàs donant una ordre suprema al seu drac. Jo amb devoció disfrutava de com me guiava pel seu entrecuix. Quant més s’excitava, més me feia pujar i davallar, besant, llepant, mossegant, humitejant totes les cuixes, cony i cul. Es va girar i me va posar la meva cara entre les seves natges. En aquest cas va deixar que fes el que volgués. Mossegant i grapejant cada una dels seus glutis m’ho passava tan bé que sense voler vaig mossegar tant fort que li vaig fer mal. Amb la marca del drac al seu cul, li vaig curar a besades i llepades. Amb les mans vaig obrir bé el cul per estar com m’havia deixat inicialment i li vaig llepar l’anus lentament i superficialment i després de besar-lo es va tornar a girar na Rita ansiosa de que el seu elixir me donàs més força. Tenia les cames ben obertes, amb dos dits dins la vagina i la meva llengua humitejant lo inundat. Cada sospir, cada gemec apuntava a que li faltava poc. No podia evitar moure els malucs i sense avisar va arribar. El seu elixir brotava i m’omplia la boca i me regalimava per sobre. Allò era l’aigua que tranquil·litzava els dracs, però els donava més força per seguir.
 
La polla ja m’havia tornat a reviscolar i ella esperava estesa al sofà l’envestida del drac. Li vaig clavar sense miraments, com un drac ardent faria. Amb fúria i passió, la vaig agafar de les cames perquè les embranzides fossin més fortes i ràpides. La fricció no se notava perquè estava tot ben lubricat. Com una bona cavalcadora de dracs, me va tomar i es va posar a cavalcar a damunt meu. Ara ella manava. Ella duia el ritme de la follada. Jo me deixava dur. Se me va acostar i me va besar i va baixar fins al coll deixant-me la marca de la genet de dracs que era. Es va convertir en una lluita per qui manava més la follada. A moments ella estava a dalt, a moments jo. Disfrutàvem de sentir les nostres pells, les nostres suors, els nostres gemecs, els nostres moviments. Fins que vàrem acabar aquell vol amb una explosió mútua.

Tots dos junts al sofà, recuperant l’alè... i quan ens vàrem mirar fixament, vàrem esclafir a riure. La disfressa de drac havia quedada feta pols, que és com ha de quedar una persona després de follar amb un drac, cansada i satisfeta.